Com parlar en públic i no morir en l’intent!

Sé que és una cosa que costa i sóc conscient que als instituts no ho treballem prou. Però és sumament important i s’ha d’anar practicant perquè tan sols hi ha una manera: FENT-HO!

I com més ho fas, millor et sortirà. Deixeu-se de xorrades de imaginar-vos al públic en pilotes, això sol passa a Hollywood. Encara et posaràs content i no estaràs pel que has d’estar.

He intentat resumir en 10 punts com fer-ho.

  1. Comença amb alguna frase o refrany, alguna imatge a la presentació o anècdota divertida. Això servirà per a trencar el gel i farà que la teva
  2. Ves movent-te amb soltesa i no et quedis quiet, estàtic o palplantat sinó vacil·laràs (balancejar el cos d’esquerra a dreta). Agafa un bolígraf, així t’ajudarà a tenir alguna cosa a les mans per a no posar-te nerviós.
  3. Controla el teu to de veu, de manera que no es faci etern o pesat. Ves fent salts o canvis a la veu per a no crear monotonia.
  4. Pren consciència no solament en el que dius sinó en com ho dius. Mira quins gestos fas, si tens alguna paraula crossa com: vale, bueno, em, eh, ah, etc… Mira d’evitar-la.
  5. Intenta mantenir un contacte visual amb tots els assistents per a que cap es molesti si sol el mires a ell i al revés.
  6. Si utilitzes una presentació digital, no llegeixis i no la utilitzis de guió. Les presentacions multimèdia són per entretenir o visualitzar el que vols dir. En aquestes presentacions no hi posis sorolls estranys o de moviment de diapositives. Evita les transicions entre diapositives que durin massa o es facin repetitives. La millor, el fade o desvanecer que amb transparència oculta i mostra la següent.
  7. Inspira seguretat parlant amb fermesa i determinació. Sense abaixar el cap. En cas que et quedis en blanc sigues ocurrent o sincer i surt amb alguna frase com: Perdó m’he saltat una cosa. Pots fer temps buscant entre papers o bevent aigua mentre penses que havies de dir.
  8. Pensa que el públic no sap que anaves a dir, o el teu guió per tant no pot saber si t’has equivocat o no. Per a això, evita dir, ai m’he equivocat, sinò millor, ah, em deixava una cosa… Així millor, denota que saps tant que a vegades et deixes coses.
  9. Esmenta si a la teva exposició no et fa res que tallin per preguntar-te o millor que esperin al final. Sinó un tall et podria fer perdre el fil d’argumentació. -Vaig a començar l’exposició, al final de la qual em podreu preguntar el que vulgueu-. Amb aquesta frase deixes clar que no vols que et tallin. O al contrari -durant la presentació si teniu qualsevol dubte em podeu preguntar sense patir-. Mostrarás seguretat i que qualsevol tall pot anar bé per a millorar.
  10. Si no et surten les paraules al principi i notes el cor com bombeja, és que vas bé, estás nerviós però controles el teu cos. És el moment de començar, digues gràcies ja que és de les paraules que costen menys de pronunciar i té més importancia el final que el principi: racies…acies….cies….gggacies…. No importarà com la diguis, quedarà bé.

Ànims i a per totes!!