escriure2

Una vegada tenim els conflictes clars i els personatges que hi intervenen. Ara anem a estructurar la història, és a dir, fer l’esquelet.
Com fer l’esquelet?
Separar per escenes o per parts la història. Per exemple:
  • Escena 1: On el Joan es troba amb la maleta roja pel carrer.
  • Escena 2: Arriba a casa i obre la maleta on veu una màscara i diners.
Bé, desprès de l’esquelet anem a posar els músculs. És a dir, omplim aquestes escenes, capítols, etc; amb la història que voleu contar:
Escena1: El Joan ha sortit de casa per a anar a passejar una estona. De sobte pensant amb les seves coses, veu que s’ha equivocat de camí i ha arribat davall d’un pont prop del parc. Veu que està brut, com si hi visqués algun vagabund, o més ben dit si hi malvisqués. Intentant marxar ràpid de la zona veu que hi ha un cosa que no s’hi escau gens amb l’escena. Una brillant maleta roja que esta repenjada com si algú l’hagués deixada expressament allí. Sense saber molt bé perquè el Joan mira a banda i banda i se l’emporta cap a casa. Pel carrer, camina amb pressa malpensant de la gent que es creua amb ell i sospitant que algú l’està seguint. Amb un moviment quasi bé perfecte treu les claus de la butxaca les introdueix al pany, obre la porta, entra i deixa anar un esbufec de tranquil·litat.
Bé un cop tenim l’esquelet format amb els músculs ara falta posar la pell, pels i senyals, com diuen. Per exemple podem canviar frases, millorar-les, afegir vocabulari.
  • De sobte pensant amb les seves coses, …
  • De sobte pensant que la seva feina és un fàstic i que no suporta el seu cap, …
Donem informació addicional del personatge, cosa que el lector o l’espectador agrairan ja que coneixeran més al personatge.
  • Intentant marxar ràpid de la zona veu que hi ha un cosa que no s’hi escau gens amb l’escena.
  • Intentant marxar ràpid de la zona, es fixa en un punt vermell que li crida l’atenció ja que no s’hi escau gens amb l’escena dantesca.
I com en una persona, un cop tenim el cos format, aquest ja pot caminar, és a dir l’obra ja pot funcionar. Però l’obra queda nua. S’ha de vestir. Ningú vol veure ni llegir una obra nua. Seria com tenir una taula sense pintar, un plat buit a taula.
Per vestir-la el que cal és:
  • Refer i millorar les descripcions, l’ambientació, la història passada dels personatges, donar-los hi un fons o un passat.
  • Cuidar l’escenografia, l’atrezzo que utilitzen els personatges.
  • Millorar els diàlegs, fer-los més creïbles i adequar-los a l’època on transcorre l’obra.
Bé aquest és un petit esquema de com començar una obra o història. És important saber el final abans de començar a escriure, ja que si no saps l’objectiu on has d’arribar et pots perdre pel camí, com un vaixell sense port que navega a la deriva fins que s’enfonsa.